dissabte, 8 de gener del 2011

FIRA DE PROJECTES

L'últim dia de classe, dijous 16 de desembre, vam fer la fira de projectes, on es van presentar i exposar de diverses maneres molt creatives els diferents projectes que havia creat cada grup.

Crec que aquesta fira és molt interessant, perque a part de treballar i exposar el teu projecte, també tens temps a conèixer els projectes dels altres companys i companyes i a l'hora veus també els diferents mètodes que han fet servir els altres grups per presentar el seu projecte, com tríptics, adhesius, videos i jocs.

L'única  cosa que potser estaria bé canviar, des del meu punt de vista, és l'organització  a l'hora de veure els altres projectes, ja que, estaria bé, que tots els grups tinguessin  una aula i que cap s'hagués de quedar al passadís i que anterioment es preparés la jornada i es repartisín torns,  de tal manera, que d'una manera ordenada es puguessin veure els altres projectes i així seria més fàcil de trobar sempre tot el grup en la seva parareta perque tu puguin explicar, ja que, més d'una vegada, em vaig trobar que a la parareta on anava no hi havia ningú.
Però a part d'aquest petit inconvenient crec que fer aquesta fira de projectes a valgut molt la pena i ha estat força interessant.

dimecres, 29 de desembre del 2010

CITILAB

És un centre per a la innovació social i digital, a Cornellà de Llobregat, Barcelona, és una barreja entre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d'iniciatives empresarials i socials.
Aquest projecte  va ser  inaugurat la seva seu física el 23 de novembre de 2007.
Crec que és un espai molt acollidor i molt innovador, ja que, fan diverses activitats (desde ensenyar com funciona internet o altres programes per la gent que no està mmolt integrada en aquest món de les noves tecnologies, fins a ser un espai per gent que venen a treballar amb els ordinadors i que poden demanar qualsevol dubte que tinguin).
El seu edifici és l’antiga fàbrica de Can Suris de Cornellà, el qual està dividit en tres plantes, la planta baixa que és es troben els espais de divulgació tecnològica i de connexió lliure, amb ordinadors portàtils a disposició dels Citilabers. En  a aquest gran espai comú es troben diversos espais d'experimentació, com el Forma Lab (destinat al desenvolupament de l'e-learning), el Media Lab (un concepte de mediateca de nova generació amb continguts audiovisuals aportats pels usuaris), o el Family Lab (dissenyat per explorar les possibilitats d'aprenentatge a nivell intergeneracional entre els més grans i els petits de la casa).
La primera planta  que és on hi ha les aules de formació, el viver d’empreses TIC vinculades a projectes del Citilab, les àrees de direcció i d’administració i espais de reunió.
I la segona planta que és la zona destinada a la producció de continguts multimedia i  a la gestió de projectes.

En definitiva, crec que és un bon projecte, ja que, està impulsant la seva activitat com a centre digital d'innovació ciutadana per a la difusió i el foment de la Societat del Coneixement.

Inclusió social i TIC. Projectes existents.

La inclusió social assegura que totes les persones tinguin les mateixes oportunitats i puguin accedir en els recursos necessaris que els permetin disfrutar d'unes condicions de vida normals.
Per tant la inclusió social està relacionada amb la integració i la justícia social per això crec que les noves tecnologies són una bona eina per fomentar la inclusió social, ja que, és més fàcil establir una comunicació.

Projectes de TIC en l’educadió social

Xarxes socials

Convocatòria per a projecte d'alfabetització digital gratuït i per a tots
Aquest grup buscar voluntaris que puguin desenvolupar com a col.laboradors, per a un projecte d'alfabetització digital gratuït i incloure a més persones a la uilizació de noves tecnologies, i la seva integració tot àmbit laboral.
Seran benvingudes tot tipus d'opinions idees que ajudin per a aquest projecte.
Moltes gràcies per la seva atenció.
Requisits: tenir bona ona i tenir experiència, o coneixement sobre programari.
flaviaivanafernandez@gmail.com

CEDETI desenvolupament de tecnologies d'inclusió
VISIÓ
Pensem que les tecnologies són eines fonamentals per a la participació, ja que minimitzen barreres d'accés i amplifiquen el potencial de les persones. En aquest sentit la nostra visió es fonamenta en la idea que les Tecnologies enriqueixen a les persones amb discapacitat.


MISSIÓ
Utilitzar les tecnologies per a intervenir processos d'investigació bàsica i aplicada, serveis d'informació, programes d'educació contínua i assessorament institucional, amb l'objectiu de facilitar la integració de persones amb discapacitat a l'àmbit educació i promoure una educació inclusiva. .


TASCA
• Desenvolupar Programari educatius de primer nivell, que siguin lliures, gratuïts i accessibles per l'usuari final.
• Mantenir un sistema de comunicació i informació permanent amb la comunitat.
• Dictar programes de formació contínua per a professionals que treballen en àrees vinculades amb educació i discapacitat.
• Oferir suport, acompanyament i assessoria per al desenvolupament d'estratègies educatives inclusives.
Propedéutico USACH-UNESCO
El Propedèutic USACH-UNESCO "Nova esperança, millor futur" busca respondre al principi que els talents estan democràticament distribuïts en la població, mitjançant activitats acadèmiques i de xarxes que els permetin desenvolupar totes la seva capacitats.



dimecres, 17 de novembre del 2010

Tecnoadicció

1.   La tecnoadicció està centrada en el desenvolupament de la tecnologia en les últimes decades, particularment en els camps de la electrònica i de la informàtica. (televisió, internet) Aquest desenvolupament de les tecnologies a part de les seves aventatges també ha produït efectes negatius sobre els sers humans. Entre aquests efectes negatius que ha provocat, en forma genèrica podem denominar-los com “tecnoadictes”.
 E En aquests últims anys els joves i no tan joves s’han envoltat de tecnologia. Aquestes són utilitzades per a un ús didactic i d’entreteniment peró moltes vegades aquestes tecnologies poden comportar efectes de dos tipus de dependències: la material i immaterial. Dependencia material: Aquests tipus de dependencia fa que una persona la qual s’està tornant addicte a les tecnologies compri sempre el últim aparell tecnològic que ha sortit, és a dir si surt algun ordinador o algun aparell nou, ell te la necessitat de comprar-lo. Tot i que el aparell que aquesta persona tingui continuï sent funcional, tot i que hagin costat molts diners té aquesta necessitat de fer-se amb el ultim que ha sortit al mercat. Dependència immaterial: Aquest tipus de dependencia és un tipus de adicció la qual exposa que el subjecte intenta guardar tanta informació sigui possible, és a dir tindre tot tipus de informació la qual ni s’utilitzarà pero la questió és que el subjecte la vol preservar.

<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sKSSi7m_DZs?fs=1&amp;hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/sKSSi7m_DZs?fs=1&amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>

Decàleg sobre l‘educació en pantalles.

¿Què podem fer?
  1. Fomentar el diàleg i el perquè de les limitacions dels temps, espais i continguts de les pantalles. Ja que només exercitant aquests aspectes es pot crear una verdadera educació.
  2. Ajudar a que els programes, aplicacions i/o videojocs, siguin tant d’entreteniment com educatius.
  3. Oferir alternatives (llegir, pintar, escriure, esport...)
  4. Crear consciència als pares per que prenguin iniciativa a l’hora de conèixer els límits i possibilitats de les pantalles.
  5. Espais: Limitar els llocs on es pot fer ús de les pantalles. Per exemple, si estem dinant, no estem veient la televisió o si estem caminant, no estem jugant amb la consola.
  6. Temps:Controlar les hores que el nen passa davant de les pantalles; ser equitatiu amb l’organització del temps lliure.
  7. Internet: Acompanyar al nen quan està a l’ordinador, i posar filtres per a controlar l’accés a pàgines.
  8. Televisió: Respectar els horaris i les recomanacions per edat.
  9. Videojocs: Comprovar que els jocs siguin adients per l’edat del nen i evitar els que fomenten la violència.
  10. Mòbil: Posar un límit de saldo per mes i controlar, en la mesura que sigui possible, amb qui es comuniquen.





Júlia Puig
Mayka Martínez
1er de Grau
Educació social

Les pantalles i l'educació

Televisió, internet, videojocs, telèfons mòbils, ipods,... són les pantalles que protagonitzen el dia a dia dels infants i dels joves. Unes pantalles que transmeten valors i models de comportament, formes d’entendre i de situar-se en la societat. En general la gent admira l’habilitat amb què els nens i nenes, els nois i noies fan servir uns enginys cada cop més sofisticats i complexos, però ens oblidem que sovint no saben llegir els avisos (amagats) per a navegants. Cal interpretar i valorar les possibilitats d’aquestes màquines de manera intel·ligent, raonable i ètica.
I és que les relacions entre els nostres joves i les tecnologies passen, en general, pels camins del més pur consumisme i de la passivitat. Podríem parlar d’uns hàbits tecnològics passius (escoltar música, veure la televisió, parlar amb el mòbil...), mentre que les pràctiques tecnològiques més actives, creatives i, probablement, més enriquidores no són a l’ordre del dia.
És imprescindible, que els nens i nenes, els nois i noies disposin del coneixement crític i de les eines analítiques que els serviran per convertir-se en agents socials lliures i autònoms; perquè així les pantalles serviran per al coneixement i per al gaudi, no per a l’alienació.
Crec que les pantalles a part d’entretenir, també poden servir per educar, però el problema és que els infants i els joves utilitzin les pantalles sense cap mena de límit, és a dir, els pares haurien de ser conscients que els seus fills i filles estan a l’abast de qualsevol pantalla (televisió, ordinadors,videojocs, mòbils ...) i haurien de posar unes normes en els seus fills/es, com ara, que mirin els programes de la televisó adequats per la seva edat, que només puguin utilitzar les pantalles durant un temps limitat .... però sobretot no els haurien de prohibir sinó informar-los i raünar sobre l’ús de les pantalles.

Enllaç (Video sobre l'ús de les pantalles) : http://www.youtube.com/watch?v=ii4YggxEtUE

dijous, 11 de novembre del 2010

Que és el sexting?

El sexting consisteix en el enviament de continguts de tipo sexual (principalment fotografies i/o videos) que ha fet generalment  el propi remitent, a altres persones per medi de telefons mòbils.

La pràctica del sexting implica diversos riscos de caràcter psicològic, legal i fins i tot de la integritat física dels  participants.



En el cas de sexting es tracta de continguts molt intims, fets pels propis remitents, mitjançant la grabació de sons, fotos o videos propis en actituds sexuals, despullats, normalment amb destí a una parella sexual o amorosa, encara que també en poques ocasions a altres amics, com un simple joc. això proca en el creador o creadora d'aquests continguts a greus riscos.




últimas noticias