dimecres, 17 de novembre del 2010

Tecnoadicció

1.   La tecnoadicció està centrada en el desenvolupament de la tecnologia en les últimes decades, particularment en els camps de la electrònica i de la informàtica. (televisió, internet) Aquest desenvolupament de les tecnologies a part de les seves aventatges també ha produït efectes negatius sobre els sers humans. Entre aquests efectes negatius que ha provocat, en forma genèrica podem denominar-los com “tecnoadictes”.
 E En aquests últims anys els joves i no tan joves s’han envoltat de tecnologia. Aquestes són utilitzades per a un ús didactic i d’entreteniment peró moltes vegades aquestes tecnologies poden comportar efectes de dos tipus de dependències: la material i immaterial. Dependencia material: Aquests tipus de dependencia fa que una persona la qual s’està tornant addicte a les tecnologies compri sempre el últim aparell tecnològic que ha sortit, és a dir si surt algun ordinador o algun aparell nou, ell te la necessitat de comprar-lo. Tot i que el aparell que aquesta persona tingui continuï sent funcional, tot i que hagin costat molts diners té aquesta necessitat de fer-se amb el ultim que ha sortit al mercat. Dependència immaterial: Aquest tipus de dependencia és un tipus de adicció la qual exposa que el subjecte intenta guardar tanta informació sigui possible, és a dir tindre tot tipus de informació la qual ni s’utilitzarà pero la questió és que el subjecte la vol preservar.

<object width="480" height="385"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/sKSSi7m_DZs?fs=1&amp;hl=es_ES"></param><param name="allowFullScreen" value="true"></param><param name="allowscriptaccess" value="always"></param><embed src="http://www.youtube.com/v/sKSSi7m_DZs?fs=1&amp;hl=es_ES" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="480" height="385"></embed></object>

Decàleg sobre l‘educació en pantalles.

¿Què podem fer?
  1. Fomentar el diàleg i el perquè de les limitacions dels temps, espais i continguts de les pantalles. Ja que només exercitant aquests aspectes es pot crear una verdadera educació.
  2. Ajudar a que els programes, aplicacions i/o videojocs, siguin tant d’entreteniment com educatius.
  3. Oferir alternatives (llegir, pintar, escriure, esport...)
  4. Crear consciència als pares per que prenguin iniciativa a l’hora de conèixer els límits i possibilitats de les pantalles.
  5. Espais: Limitar els llocs on es pot fer ús de les pantalles. Per exemple, si estem dinant, no estem veient la televisió o si estem caminant, no estem jugant amb la consola.
  6. Temps:Controlar les hores que el nen passa davant de les pantalles; ser equitatiu amb l’organització del temps lliure.
  7. Internet: Acompanyar al nen quan està a l’ordinador, i posar filtres per a controlar l’accés a pàgines.
  8. Televisió: Respectar els horaris i les recomanacions per edat.
  9. Videojocs: Comprovar que els jocs siguin adients per l’edat del nen i evitar els que fomenten la violència.
  10. Mòbil: Posar un límit de saldo per mes i controlar, en la mesura que sigui possible, amb qui es comuniquen.





Júlia Puig
Mayka Martínez
1er de Grau
Educació social

Les pantalles i l'educació

Televisió, internet, videojocs, telèfons mòbils, ipods,... són les pantalles que protagonitzen el dia a dia dels infants i dels joves. Unes pantalles que transmeten valors i models de comportament, formes d’entendre i de situar-se en la societat. En general la gent admira l’habilitat amb què els nens i nenes, els nois i noies fan servir uns enginys cada cop més sofisticats i complexos, però ens oblidem que sovint no saben llegir els avisos (amagats) per a navegants. Cal interpretar i valorar les possibilitats d’aquestes màquines de manera intel·ligent, raonable i ètica.
I és que les relacions entre els nostres joves i les tecnologies passen, en general, pels camins del més pur consumisme i de la passivitat. Podríem parlar d’uns hàbits tecnològics passius (escoltar música, veure la televisió, parlar amb el mòbil...), mentre que les pràctiques tecnològiques més actives, creatives i, probablement, més enriquidores no són a l’ordre del dia.
És imprescindible, que els nens i nenes, els nois i noies disposin del coneixement crític i de les eines analítiques que els serviran per convertir-se en agents socials lliures i autònoms; perquè així les pantalles serviran per al coneixement i per al gaudi, no per a l’alienació.
Crec que les pantalles a part d’entretenir, també poden servir per educar, però el problema és que els infants i els joves utilitzin les pantalles sense cap mena de límit, és a dir, els pares haurien de ser conscients que els seus fills i filles estan a l’abast de qualsevol pantalla (televisió, ordinadors,videojocs, mòbils ...) i haurien de posar unes normes en els seus fills/es, com ara, que mirin els programes de la televisó adequats per la seva edat, que només puguin utilitzar les pantalles durant un temps limitat .... però sobretot no els haurien de prohibir sinó informar-los i raünar sobre l’ús de les pantalles.

Enllaç (Video sobre l'ús de les pantalles) : http://www.youtube.com/watch?v=ii4YggxEtUE

dijous, 11 de novembre del 2010

Que és el sexting?

El sexting consisteix en el enviament de continguts de tipo sexual (principalment fotografies i/o videos) que ha fet generalment  el propi remitent, a altres persones per medi de telefons mòbils.

La pràctica del sexting implica diversos riscos de caràcter psicològic, legal i fins i tot de la integritat física dels  participants.



En el cas de sexting es tracta de continguts molt intims, fets pels propis remitents, mitjançant la grabació de sons, fotos o videos propis en actituds sexuals, despullats, normalment amb destí a una parella sexual o amorosa, encara que també en poques ocasions a altres amics, com un simple joc. això proca en el creador o creadora d'aquests continguts a greus riscos.




últimas noticias